SENTINT-NOS COM A CASA

Hi ha tardes a ApreniJoc que et fan sentir com a casa: no hi ha res com estar en família! Així ens passa a les trobades mensuals on gaudim d’un espai conjunt infants, voluntariat i famílies. Encara tenim un somriure a la cara en recordar l’última que vam fer on vam dur a terme un taller sobre nutrició i un espai de reflexió sobre la dona!

A primera hora vam fer una activitat sobre l’alimentació de la mà d’una nutricionistaon vam descobrir que el nostre cos és com un mòbil, que necessita carregar energia amb tots aquells hidrats de carboni que trobem a un bon esmorzar i un posterior dinar i/o sopar. Alhora, el nostre cos és com un mòbil on les principals aplicacions estan al dia. Aquestes serien les proteïnes, que ens ajuden a estar forts per tal de gaudir del dia encara amb més vitalitat. Finalment, res no tindria sentit sense una bona funda, les vitamines i els minerals!

Un cop vam aprendre aquestes parts, ens vam trobar repartits per famílies, amb les quals havíem de simular que anàvem al mercat a comprar tot allò que necessitéssim per gaudir d’un dia saludable. Els resultats van ser d’allò més sorprenents! Vitamines i minerals a mansalva, hidrats de carboni per carregar les nostres piles i proteïnes per enfortir els nostres cors.

Per si no havíem fet prou cosa, la tarda va acabar amb un espai de reflexió sobre la figura dona. Els infants més petits van descobrir, amb el conte Les princeses també es tiren pets!, que el món de les princeses no és tan diferent al de la resta d’humans i que són gent normal i corrent, que viu i respira com nosaltres. Per altra banda, els grans van compartir en grups qui eren les dones més importants de la seva vida, on van sortir respostes com:

¡Es la mejor madre que he tenido y cuando estaba en Marruecos es la mejor abuela que he tenido y siempre me abrazaba!

Muy contenta con mis hijas, una casada y esta que ves aquí, que yo le he escrito, te quiero.

Gràcies per ensenyar-me que és ser bona persona, Mª Rosa.

Les mares, per la seva banda, també van compartir algunes reflexions molt importants sobre la figura de la dona i el 8 de març:

Nosotras no podríamos hacer huelga. Tenemos que bajar a los niños al cole, traerlos, recogerlos, las cosas no pueden quedar para otro día sin hacer. Los niños estarían desmadrados, sin hacer nada, sin comer, sin nada, no podemos hacer huelga, tendremos que trabajar. La forma para poder descansar sería si el hombre colaborara en casa, así nos podría ayudar a hacer las cosas si estuviera en casa.

Així nosaltres ens sentim en caliu, sent nosaltres mateixos: com a infants, mares, pares i educadores. I compartint un mateix espai, una tarda, on compartim espais de trobada i d’intercanvi, de creixement i de mirada. Compartint taula i gènere.

Comparteix!

    Tags: , , ,

    No comments yet.

    Leave a Reply