L’ENTREVISTA: SUSANNA CAMPOS

Cada dia passen pel meu cap mil emocions!

SUSANNA CAMPOS AYALA, 43 anys. Nascuda a Barcelona, porta tota la vida vivint a Badalona, concretament al barri de Bufalà.
Diplomada en educació social, sempre ha exercit com a tal tot i tenir també la llicenciatura en psicopedagogia.
Fins al març d’aquest any, ha estat Cap de Serveis Socials al barri La Salut.

 

Avui entrevistaré a la Susanna. Una mare de dues filles, enèrgica, somiadora i amb la que ha estat un plaer treballar durant aquests anys al barri de La Salut.

Susanna, des de quan has estat al barri com a Cap de Serveis Socials de l’equip de La Salut? Ho vas demanar tu o t’ho van proposar?

Com a cap vaig començar al novembre del 2011 i he estat fins al març del 2017. Jo ja portava vuit anys com a educadora a l’equip de La Salut i, amb la nova llei de serveis socials, van haver de contractar a més persones i tots els equips es van ampliar. En aquell moment, tot i que estava molt a gust amb el meu equip, vaig valorar que seria molt positiu canviar de zona ja que portava bastant de temps al mateix lloc i pensava que estaria bé fer un canvi. Aleshores va ser quan vaig estar un parell d’anys a Can Cabanyes i, més endavant, em van proposar de tornar a La Salut però com a cap. En aquell moment no era la meva idea però llavors vaig pensar que si havia de ser cap d’algun barri, ho havia de ser de La Salut. I així va ser com vaig començar com a cap aquí! Primer vaig estar com a cap dels barris de Llefià i La Salut de forma provisional durant quatre anys, però després va venir una companya com a cap de Llefià i, en exclusivitat com a cap de La Salut, hi he estat dos anys més.

Quines diferències vas notar en el barri quan vas arribar aquesta segona vegada respecte l’any 2001?

La veritat és que molt de canvi no vaig notar. Però si que és cert que el primer cop que vaig estar treballant a La Salut era un barri més confortable.Hi havia un bon suport econòmic en alguns recursos com el Pla d’entorn i, quan vaig tornar, aquests recursos havien disminuït significativament. El perfil d’usuari sí que havia canviat en aquests dos anys. Persones que mai havien estat ateses per serveis socials, ara perquè havien perdut la feina o la casa, doncs s’havien vist obligades a ser usuàries nostres per demanar algun tipus de suport.

A la diagnosi sobre la situació de la infància al barri es detectaven alguns temes que són motiu d’alerta com la situació de l’habitatge, els problemes de salut mental, la manca d’espais d’oci positiu per als infants i joves… Al teu parer, quins problemes són els més greus?

Si, recordo l’informe… va ser al 2015.

Doncs per mi un dels problemes més greus en aquests moments és l’habitatge. Sobretot el tema de l’habitatge ocupat, és brutal. Gent que et cobra per obrir-te un pis que no és seu, fins i tot et fan un contracte fals. Això comporta que una família es troba d’un dia per l’altre que rep una ordre de desnonament d’un pis que es pensa que està llogant legalment i han de sortir de casa en pocs mesos. També tot el tema de insalubritat de les vivendes. Edificis sencers afectats per plagues de paneroles, la sobre ocupació, famílies senceres acollits a casa dels avis…

Cert.. a la Fundació estem fent mensualment uns esmorzars amb famílies i agents del barri per parlar de diferents temes que ens afecten i, a l’últim, vam estar parlant sobre el barri. Efectivament, van sortir temes com: problemes amb habitatge ocupat, habitatges en condicions poc saludables com barraques antigues, inseguretat, manca d’espais verds…

Si… Alhora, un altre tema important per mi és la infància en risc i que tot i tenir un recurs educatiu com és el vostre, és insuficient perquè no cobreix tot el que representa el barri. I també estan totes aquelles famílies més normalitzades, que no són tan vulnerables, i que necessiten un recurs educatiu com el vostre però com no compleixen els requisits de perfil per accedir, doncs es queden fora. No hi ha prou oferta educativa de casals, de tipus esportiu…  Tot i que La Salut és un barri que Déu-n’hi-do els recursos que té, encara són insuficients. Però bé, des del govern ja s’està treballant per millorar l’oferta i l’accessibilitat de les famílies.

Quines situacions viuen les famílies i com han anat evolucionant o canviant al llarg d’aquests anys?

Moltes de les situacions familiars que s’estan vivint actualment són arran de la problemàtica de la crisi, que ha estat la que ha provocat tot aquest malestar que en alguns casos acabi detonant maltractaments, depressions….

Preocupa molt que cada cop hi hagi més adults i infants amb problemes de salut mental, sense diagnosticar, sense un tractament.

Els centres de salut en general estan sobre saturats. Llavors és quan ens trobem que aquestes persones no estan sent ateses com ho haurien d’estar. I ja no són només els que no estan diagnosticats, sinó que els que si que ho estan no tenen un seguiment com cal.

Com es veu el barri de La Salut des de l’Administració? Quin suport hi donen? En què caldria molt més suport?

Doncs jo crec que ara s’està fent un esforç important de sensibilització. Són conscients de les realitats, escolten i s’estan generant propostes més pro actives per part del govern. Hi ha consciència sobre la problemàtica i la necessitat d’abordar-ho.

Com a mínim hi ha molta escolta activa i s’estan creant diferents comissions per treballar diferents àmbits, on s’estan fent  demandes i propostes, però els processos són lents.

Més suport! D’entrada, complir amb les ràtios de professionals, no només a Serveis Socials sinó també a altres serveis. Més oferta socio educativa. Més habitatge social. Impulsar altres propostes com l’ajut que es fa a Barcelona amb les targetes moneder de 100 €. També amb el tema de salut mental, prevenir les situacions que estan vivint els infants. Ajuts a les famílies per a materials i llibres escolars. I un llarg etc…

A vegades sentim que tenim poca incidència però el que m’emporto és l’ acompanyament que fem a les famílies.

Tu has estat tractant durant sis anys amb moltíssimes persones del barri. Què te n’endús?

Doncs mira, jo penso que a vegades sentim que tenim poca incidència però el que m’emporto és l’acompanyament que fem a les famílies, encara que de vegades no sigui amb la intensitat desitjada i necessària. Moltes hores es queden en tasques burocràtiques i d’emplenar papers. Nosaltres per desgràcia no tenim la solució a tots els problemes. Jo penso que fent aquests acompanyaments si que pots provocar situacions de canvi, canvis de millora. I les famílies ho agraeixen molt.

Ara que al barri parlem tant d’emocions… quines emocions passen per dins d’una Cap de Serveis Socials en la seva feina diària? Quines destaquen?

Ufff, jo crec que en un mateix dia poden passar moltes emocions pel cap! La ira, l’alegria, la desil·lusió…  Hi ha moments en què veus que no pots provocar canvis ni incidències, llavors és un sentiment d’impotència, però hi ha moments també d’alegria compartida i d’il·lusió.

A la Fundació fa molt de temps que ens coneixes, has vist moltes persones diferents que han passat pel nostre equip… dóna’ns una visió de la Fundació Salut Alta des de Serveis socials. Amb què t’ha agradat més treballar i què t’ha costat més?

A mi al principi em va costar una mica canviar el xip. Jo coneixia a la Fundació des de la meva perspectiva d’educadora i havíem treballat molt conjuntament. Però el sentiment és de que treballar amb la Fundació és molt fàcil. Si pogués demanar alguna cosa seria el poder fer plans de treballs més compartits però per això les educadores haurien de poder sortir més del despatx.

Quins altres projectes creus que falten al barri?

Jo ara estava pensant que caldria apostar més pels recursos d’intervenció grupal amb les famílies. Déu-n’hi-do tot el que s’està fent, però en més recursos pels adolescents. Totes les propostes per apoderar a les famílies estan molt xulos. Per tant, seguiria amb la línia de poder oferir eines que els donin seguretat per tal que siguin capaços de poder ajudar als seus fills.

Què li demanaries a la Fundació Salut Alta respecte el barri? Ara estem repensant la nostra intervenció comunitària i la teva opinió ens interessa molt!

A les entitats en general demanaria rebaixar les expectatives que presenten a les famílies, així com continuar oferint espais educatius als infants. Donar un pas més en el treball conjunt ara mateix és inviable per les condicions en què ens trobem a l’Administració, per fer un seguiment més compartit de les famílies que atenem.

Després d’aquests anys a La Salut, ara te’n vas com a educadora a un altre equip. Com afrontes la nova etapa?

Amb molta il·lusió i amb ganes d’aportar el meu granet de sorra al nou equip! I també amb ganes de conèixer altres realitats i altres maneres de treballar.

 Per acabar… explica’ns:

  • Una anècdota dels teus anys a La Salut

A veure que penso… Mira, a mi una cosa que em va impactar molt a nivell emocional va ser que una noia romanesa que atenia, una noia amb moltes capacitats a nivell intel·lectual i amb la que es va fer un treball molt maco amb ella, es va quedar embarassada i quan va tenir la nena li va posar de nom Susanna “en mi honor”.

  • Una persona que t’endús de manera especial

No posaria nom. Diria que totes les entitats del barri, els diferents serveis, l’equip. Tota aquesta gent que amb motivació, ganes i empenta continua lluitant per canviar coses.

  • Un lloc

Doncs un lloc…  el mercat.  És un espai confortable, molt familiar i al mercat de La Salut especialment, li tinc molt de carinyo!

  • Un repte aconseguit

Doncs bé, jo penso que malgrat les dificultats del dia a dia, la gent continua amb moltes ganes i amb implicació, teixint la xarxa diàriament. S’ho creuen de veritat.

  • Un somni no complert

El fet aquest d’intentar poder sortir més al carrer ja que és una tasca més enriquidora com a educadora. Pel volum de càrrega de feina és inviable en aquests moments però esperem que algun dia es pugui recuperar el poder fer més treball de carrer!

Només ens queda agrair-te el teu pas pel barri, la teva alegria, disposició… molt bona sort en el camí que comences!!!

Moltes gràcies a vosaltres i fins aviat.

 

Entrevista feta per Lídia Solé.

Comparteix!

    Tags: , , , ,

    No comments yet.

    Leave a Reply