L’ENTREVISTA: ELISABETH RIEGO I IVÁN CIDONCHA

Després de veure i viure tot aquest temps amb vosaltres, i tant que m’agradaria treballar en una entitat com és la Fundació!

Elisabeth Riego Sánchez, 20 anys. Veïna de Badalona i estudiant del Grau d’Educació Social a la Universitat de Barcelona.
Iván Cidoncha Gómez, 27 anys, Barcelona. Integrador social i recent graduat d’Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya.

 

Tot un repte entrevistar a aquests dos joves que estan fent les pràctiques a la nostra entitat i que, de ben segur, en un futur els hi estarà esperant una bona feina. No els conec gaire, de fet, tot i que amb l’Ivan coincideixo els dilluns i dimecres a la Fundació, no he tingut gaires oportunitats de parlar amb ell. I amb l’Eli encara menys, ella està en un altre local i no coincideixo amb ella. Avui descobrirem qui són i què en pensen de nosaltres.

Els dos esteu estudiant Educació Social… per què vau triar aquests estudis? 

Iván: Realment al principi no ho tenia gaire clar i, després de fer Batxillerat, vaig descobrir el Grau Superior d’Integració Social que és per on vaig introduir-me en el món social. Em va interessar molt, sobretot el tema infància. Així, quan vaig acabar integració social, vaig fer un curs de monitor i llavors em vaig decidir per començar educació social.

Eli: En el meu cas, tampoc sabia què fer, però el meu germà és treballador social i, en el moment d’escollir carrera, em vaig decantar més per educació social, m’agradava més.  Es tracta d’una carrera molt nova però finalment vaig escollir-la. A més, el primer any vaig fer de voluntària en un centre de dia i em va agradar molt.

A l’hora d’escollir el centre de pràctiques ja ens coneixíeu? Ens vau triar vosaltres o us ho van dir a la Universitat? 

Eli: Jo tenia un llistat d’entitats on ens anàvem apuntant segons ordre de preferència. A mi em va cridar molt l’atenció perquè jo sóc del barri de Llefià, que està aquí al costat, i a més em va agradar molt tot el que fèieu.

Iván: Jo personalment no coneixia la Fundació, però al valorar les ofertes que em fèien des de la Universitat per fer les pràctiques, tenia molt clar que volia un centre obert i allà estàveu vosaltres. És cert que Badalona em cridava l’atenció perquè conec la ciutat i tinc molta relació amb gent d’aquí, fet que em va fer decidir-me per vosaltres. A nivell d’universitat, a la UOC pots fer tu la proposta i que ells la valorin i l’acceptin, o bé que triïs una de les que tenen en una llista.

A quin projecte participeu i quina és la vostra tasca?

Iván: Jo al centre obert, amb el grup de grans. Tot i que en algunes activitats ens barregem, a nivell general donem suport a les educadores, en el meu cas, a la del grup de grans. Alhora, participem ajudant a la rutina diària, recolzant amb els deures i suport escolar.

Eli: Jo estic a A100, amb els joves de secundària. Quan vaig començar la meva tasca principal era d’observació i ara faig, com diu l’Iván, donar suport a l’equip d’educadors i algunes propostes de l’inici del dia.

Què és l’inici del dia? 

Eli: Doncs quan arriben els joves, fem una estona d’acollida i tenim un espai per reflexionar sobre una frase o alguna notícia i alguns d’aquests espais els preparo jo.

Al final del dia fem “l’espai alternatiu” i els joves que no tenen deures poden escollir en quin espai volen estar. Jo porto el de “coneixem Badalona”, ja que sóc de la ciutat. I cada dilluns parlem o busquem informació per Internet sobre algun personatge de Badalona o algun lloc emblemàtic, i en parlem o fem algun joc relacionat.

Us vau marcar algun objectiu a l’assumir aquestes pràctiques?

Iván: A part dels objectius lògics d’enriquir-te, aprendre i veure com funciona l’entitat o el projecte en concret, a nivell més personal volia sentir-me implicat i formar part del projecte. En el meu cas eren les darreres pràctiques perquè acabava la carrera i, per tant, volia que fos una experiència enriquidora i que sentís que havia col·laborat.

Eli: Jo, personalment, aprendre molt. Venia del voluntariat que havia fet al centre de dia on tots érem voluntaris i no hi havia la figura d’educador. Així doncs, la meva motivació era veure quina era la figura de l’educador en la pràctica d’un centre obert.

I el que feu és el que esperàveu o hi ha diferències en relació a les expectatives que portàveu?

Iván: Jo si que més o menys és el que m’esperava, però sí que m’ha sorprès positivament descobrir la implicació activa de les famílies en el Centre Obert.

Eli: Les meves pràctiques són de tercer i en principi són molt d’observació. Així doncs no pensava que m’implicaria tant en el projecte com ho estic fent, cosa que m’està agradant molt!

Creieu que aquestes pràctiques contribuiran a la vostra formació i us ajudaran en la recerca de feina?

Iván: Hi ha una part evident de que s’han acumulat unes hores i una experiència que a nivell de currículum serà molt positiu. Aquesta vivència ens ajudarà, i molt, a l’hora de buscar feina, ja que haurem tingut aquest rodatge.  Jo espero que quan estigui en el lloc de treball, aquesta estada a la Fundació m’ajudi a comprendre i a resoldre temes. Tindrem unes eines i estratègies integrades  per poder dur-les a terme.

Com us acompanya l’equip de professionals de la Fundació en aquesta etapa?

Iván: Molt, molt bé i en tots els aspectes! Des del dia de l’acollida, ja que en el meu cas ens van ubicar, conèixer espais i personal. Des del primer moment et sens integrat i  part de l’equip. Que tens l’oportunitat de participar en les tasques diàries.  Parlant amb altres companys t’adones que hi ha altres experiències en les què s’han sentit més distants amb la entitat i no s’han acabat sentir integrats. En el meu cas, em trobo molt a gust des del principi. De fet, des d’abans de començar!

Eli: Jo també comparteixo el que diu l’Iván. Abans d’entrar vaig tenir diverses entrevistes i també l’acollida va ser molt bona i l’equip és super maco!

Quin és el paper de la persona referent de pràctiques? 

Iván: El paper de la meva tutora de pràctiques és una mica de recollir o observar “com funciono”. Evidentment hem estudiat educació social i tenim molt presents una sèrie de valors, però ella és la persona que ens ha d’avaluar els nostres recursos i la nostra manera de participar per després transmetre-ho a la Universitat.

Imagineu que vosaltres sou la persona responsable de pràctiques a la Fundació… Faríeu alguna cosa diferent?

Iván: Ostres no sabria què dir perquè em vaig sentir ben acollit des d’un inici. En principi no, però potser per dir alguna cosa… intentaria reduir la distància entre projectes.

Sabeu que a la Fundació hi ha d’altres estudiants en pràctiques. Com és la vostra relació amb ells? I amb els voluntaris i voluntàries?

Eli: En el meu cas no conec a ningú de pràctiques, ja que al projecte on participo només estic jo. I pel que fa als companys que fan voluntariat, hi tinc molt bona relació.

Iván: Sí que és veritat que hi ha un desconeixement de si als altres projectes hi ha més gent en pràctiques, però personalment amb les dues companyes que participen al Centre Obert com jo, hi ha molt bona relació.  Ens hem conegut aquí però en el dia a dia tenim molts temes de conversa relacionats amb la Universitat (treballs, exàmens).  I amb els voluntaris, també molt bé.

Recomanaríeu aquesta experiència a altres estudiants? 

Sí!!!  Suposant que se sentin com nosaltres, i tant.

Per què?

Perquè és una experiència molt enriquidora, tenir aquesta sensació d’haver aprofitat molt el temps i de que podem aportar el nostre granet de sorra.

Alguna anècdota d’aquest temps que porteu aquí o algun record que us emporteu de les pràctiques…

Iván: Jo recordo molt la “Nit del Centre Obert”.  Just acabava de començar i tothom en parlava, vaig estar com dues setmanes que tots els nens parlaven del mateix! Em van transmetre uns nervis perquè no sabia què m’esperava. Jo mai havia fet una activitat així i realment va ser una experiència molt xula. Em va sorprendre positivament. Passar tantes hores seguides amb ells i amb un context diferent, una oportunitat d’enfortir vincles, molt divertit i cansat a l’hora.

Eli: Recordo un dia que vam fer una mena de “Furor”. Al principi tots els joves estaven com super tallats i dèien que era un rotllo però poc a poc es van començar a animar i va ser una tarda fantàstica. Veure a en Sergi (educador) disfressat amb unes mega ulleres i la Loli (educadora) ballant a sobre de les taules… va ser boníssim! M’ho vaig passar molt bé.

Quan arribi el moment de buscar feina… enviaríeu el vostre currículum a la Fundació? 

Eli: Jo sí, tot i que a mi encara em queda una mica per acabar la carrera i no ho tinc tant present com l’Iván.

Iván: Sí.  Per sort o per desgràcia ja ens coneixem i això disminueix el risc del desconeixement de qui contractes. Penso que és positiu per les dues bandes: tu ja saps on tires el currículum i l’empresa ja t’ha conegut durant un temps.

Després de veure i viure tot aquest temps, i tant que m’agradaria treballar en una entitat com és la Fundació. Ja portarem el currículum!!!

Ara que ja s’acaben les pràctiques, quins són els vostres plans de futur?

Iván: sincerament, aparcar els estudis durant un temps. Relaxar-me una mica i buscar feina, preferiblement en el sector d’infància i el recurs de Centre Obert és un servei que m’agrada molt i on em sento molt a gust però també estic bastant interessat en temes més residencials, pisos tutelats, recursos on els infants viuen i ser el seu referent.  I, si tot va bé i puc anar agafant experiència, doncs meravellós!

Eli: A  mi encara em queda un any i mig per acabar però jo sí que voldria estudiar alguna cosa tipus màster a distància o alguna cosa així i buscar feina. Per mi l’ideal seria trobar un lloc on pugui tocar una mica de tot, però això és com impossible. El que sí que tinc clar és que l’àmbit de la infància i l’adolescència m’encanta!

Bé, ja només em queda donar-vos les gràcies i desitjar-vos molta sort amb els vostres projectes de futur!

Entrevista feta per Lídia Solé.

 

Comparteix!

    Tags: , , ,

    No comments yet.

    Leave a Reply